L'associacionisme als segles xix i xx

Al segle xix i a la primeria del xx, la societat catalana crea un gran nombre d'associacions de tota mena: econòmiques, de socors mutu , ateneus , escoles, cooperatives i sindicats . Aquesta eclosió del moviment associatiu respon a diferents causes: d’una banda, les deficiències en els serveis bàsics a la ciutadania, tant en l’àmbit urbà com en el rural, en temes d’educació, cultura, sanitat o protecció social. D’una altra banda, una organització de partits polítics poc consolidada i incipient, en la qual els sectors populars no hi estan integrats, i també l’interès d’una part de la societat a desmarcar-se de l’església, que s'havia encarregat tradicionalment d'aquestes funcions.

També a mitjan segle xix, el moviment associatiu cultural es potencia gràcies a moviments de recuperació de la consciència nacional catalana que reivindiquen el reconeixement d’una personalitat pròpia i diferenciada de la resta d'Espanya. Aquest interès promourà el naixement del moviment de la Renaixença dins del context del romanticisme europeu.

Associacionisme i treball

La industrialització va anar acompanyada pel naixement d’una consciència de classe dels sectors populars i obrers, mantinguda al marge del sistema polític. El moviment obrer va canalitzar les seves demandes i necessitats fora del circuit estrictament polític; la via que va elegir va ser l’associacionisme.

La relació entre l’associacionisme i la política queda ben palesa en la biografia d’alguns dels polítics més rellevants de la primera meitat del segle xx. Com a exemple, podem destacar que molts dels col·laboradors d’Enric Prat de la Riba a la Mancomunitat foren membres de diverses associacions de caire catalanista. Francesc Macià organitzà la seva campanya basant-se en el entramat associatiu favorable a les propostes republicanes, i Lluís Companys recorregué ateneus, entitats i cooperatives per trobar el suport per aconseguir la seva acta de diputat al Congrés.

Fonts documentals
Associacionisme i treball

El procés d’industrialització comporta per a les classes populars un descens en la seva qualitat de vida: llargues jornades laborals, salaris molt baixos i una mala higiene i alimentació. Per intentar pal·liar aquesta situació, els obrers creen un seguit d’associacions basades en la solidaritat i la cooperació. Societats de socors mutu, sindicats o cooperatives s’encarregaran de vetllar per la seguretat social, econòmica i assistencial dels seus afiliats davant la passivitat d’uns governs poc preocupats per millorar la situació d’aquestes classes.

La burgesia catalana també utilitza la via de l'associacionisme per defensar els seus interessos econòmics enfront del proletariat i dels terratinents castellans mitjançant associacions patronals i de foment de la indústria.

Fonts documentals
Associacionisme i treball

Durant tot el segle xix i part del xx, la burgesia controla la major part dels mecanismes de producció i difusió de la cultura a Catalunya, mentre que els sectors populars pateixen uns nivells d’analfabetisme altíssims que no es poden contrarestar amb l’ensenyament públic de l’època, escàs i precari.

Davant d'aquesta situació i amb la ferma creença que la cultura és una eina de progrés i de redreçament social, associacions com els ateneus es converteixen en pioneres per millorar el nivell cultural dels seus associats mitjançant conferències, cursos i lectures. Així, l’associacionisme a Catalunya esdevindrà una eina molt important en la introducció de diverses iniciatives educatives com:

  • El sistema Montessori, amb escoles que posen un interès especial en la formació dels aspectes motriu, afectiu i intel•lectual dels infants.
  • La formació professional, que permet a les classes menys afavorides una possibilitat de promoció cultural i professional.

Fonts documentals
Associacionisme i treball

Les primeres associacions feministes de Catalunya sorgides al final del segle xix i principi del xx, van ser representants d’un feminisme més social que polític. El moviment de promoció de les dones d’aquest moment era un feminisme conservador i catòlic que plantejava el reconeixement del paper de la dona dins la societat mitjançant l’accés a l’educació i al treball. Alhora, entre les classes populars neix un feminisme relacionat amb la política i la lluita obrera. Des de final del segle xix, la creixent necessitat de mà d’obra de la nova societat industrial comporta la introducció de la dona en el món de la fàbrica. Les seves condicions, però, són més precàries que les de la resta dels obrers. Tenen salaris més baixos i necessiten el permís del marit per treballar. Aquesta situació porta, des dels primers anys del segle xx, a una lluita constant per a la millora de la seva situació com a dona i com a obrera.

Fonts documentals
Associacionisme i treball

Si bé durant part del segle xix l’associacionisme recreatiu i esportiu té un caràcter elitista i burgès, a mesura que les classes populars obtenen certs drets laborals i disposen de més temps lliure, aquestes activitats van sent practicades per un major nombre de persones. Entre totes les disciplines esportives pren gran importància el futbol, que es popularitza tant en la pràctica com en la contemplació del joc.

El republicanisme participa activament en el desenvolupament d’entitats de lleure, d'entre les quals destaquen les societats corals d’Anselm Clavé Anselm Clavé, de gran èxit entre els obrers, que a més de millorar el seu nivell cultural, ofereixen una alternativa a velles pràctiques festives com les curses de braus o la taberna.

A mesura que la Renaixença es consolida van apareixent també un gran nombre d’entitats, entre les quals prenen molta força les associacions excursionistes, enteses com una pràctica esportiva i científica que permet conèixer les peculiaritats del territori català.

Fonts documentals